Úter no és de cap manera un poemari sobre la maternitat. És un poemari sobre la vida. I és també un poemari sobre la mort. O sobre la destrucció, la pèrdua, la desaparició de tot allò que en algun moment és i existeix. Com la natura que mor i renaix, els humans superem la desfeta amb dues ferramentes potents: lamor i la paraula. Aquesta no és, però, una paraula poètica lluny de la intenció de lautor fer una reflexió metapoètica sobre la paraula. Es tracta de la paraula humana, ara i ací, de vegades reduïda al gest i al silenci, conduint-nos en lúnic autèntic viatge de retorn a lorigen de tot plegat.
Úter no és de cap manera un poemari sobre la maternitat. És un poemari sobre la vida. I és també un poemari sobre la mort. O sobre la destrucció, la pèrdua, la desaparició de tot allò que en algun moment és i existeix. Com la natura que mor i renaix, els humans superem la desfeta amb dues ferramentes potents: lamor i la paraula. Aquesta no és, però, una paraula poètica lluny de la intenció de lautor fer una reflexió metapoètica sobre la paraula. Es tracta de la paraula humana, ara i ací, de vegades reduïda al gest i al silenci, conduint-nos en lúnic autèntic viatge de retorn a lorigen de tot plegat.