A la primeríssima postguerra, quan tot l’entramat institucional del catalanisme estava desarticulat i el gruix dels pensadors del moviment malvivien a l’exili o sobrevivien en silenci a l’interior, Maurici Serrahima, als quaranta anys, va escriure aquest assaig ambiciós per dotar d’ideologia els primers nuclis de joves resistents que es van comprometre en la pervivència de la catalanitat com a element aglutinador d’un poble. Acabat de redactar amb l’esperança que el final de la Segona Guerra Mundial enderroqués el franquisme, Mentrestant, distribuït en poquíssimes còpies mecanografiades, actuà com un far isolat enmig de la foscor.