Narcís Oller (1846-1930) qualificà de «graciosa dèria» la insistència que al llarg dels anys Luis Alfonso y Casanovas (1845-1892), escriptor i crític literari, tingué per a que escrivís les novel·les i els contes en castellà. Aquest llibre parla d’aquest fet, de la polèmica linguística que marcà les relacions literàries en la Renaixença i en la Restauració, i de la presència de les lletres catalanes a Madrid. Tot de la mà de Luis Alfonso: un camí que va de l’entusiasme al desencís.