El Territori rural català, en els segles XVIII i XIX, va ser àmpliament conreat pels pagesos, però foren sobretot els treballadors de rendes més senzilles els que van destinar hores i esforços a convertir muntanyes i garrigues en vinyes i olivars. D’aquell feixuc treball de traginar pedres ens han quedat àmplies zones del territori organitzades en terrasses aguantades amb paret seca. Aquest llibre vol ser un homenatge al sentit comú de la gent de la terra que ha sabut respectar i rendebilitzar el territori més feréstec de Catalunya. L’anàlisi històrica, funcional, paisatgística i de restauració de les construccions de pedra en sec fan d’aquesta obra una eina indispensable per als amants i estudiosos de la pedra seca, i per als arquitectes i paisatgistes que cerquen trobar, en aquesta tècnica, una nova manera d’apropar-se al paisatge. Jordi Bellmunt, Andreu Bover, Rosa Congost, Jenar Fèlix, Christian Lassure, Xavier Rebés, Joan Reguant, Ramon Ripoll i Erica Sogbe, conformen l’equip de professionals de reconeguda solvència i experiència que han elaborat el text. Historiadors, arquitectes, especialistes i estudiosos de la pedra seca, són el principal aval d’un projecte que enfoca aquest tema de l’arquitectura popular amb rigor i objectivitat.