L’autora preten donar en aquest llibre unes pistes d’higiene mental, útils en la nostra societat tan marcada per l’individualisme, sense massa temps per la reflexió i la comunicació. Afirma que estimar és imprescindible per a la salut psicológica de les persones, però que s’ha d’aprendre i tenir-ne cura, treballar-ho i exercitar-ho, talment com tocar un instrument que necessita un llarg aprenentatge i un exercici continuat. També intenta respondre des del seu posicionament als interrogants que es planteja qualsevol persona reflexiva sobre el sentit de la vida, la relació amb un mateix, amb els altres i amb el trascendent.