“—Bon dia, corb! —va dir la rabosa somrient—. D’on véns tan enjorn?El corb, que era educat i professava una bona estima a la rabosa, va obrir la seua bocota i va respondre:—De Mallooorca!Però l’havia oberta tant i tant per dir “Mallooorca”, que li va caure el formatge. Sentí un esglai al cor i un esclafit de rialla de la pèrfida amiga, la rabosa, que empomà el formatge abans que arribàs a terra i va eixir fugint com un llamp cap als espessos boscos del Gentisclar.”...