Aquest volum és un recull dels principals articles d'investigació castellera que Lluís Solsona ha anat editant en diferents revistes de temàtica castellera al llarg dels anys. Bàsicament, es tracta de textos que recullen dades del segle XIX, a partir de la consulta, sobretot, de la premsa coetània. Entre les aportacions més destacades de l'autor a la historiografia castellera convé destacar-ne les següents: d'entrada, la datació correcta de dues actuacions castelleres cabdals: la del juliol del 1878 a Vilanova i la Geltrú i la consecució del pilar de 8 l'any 1880 a Vilafranca del Penedès. Una altra aportació notable ha estat la identificació del període conegut amb el nom de trienni meravellós (1851- 1853). L'àmbit d'estudi de Solsona se centra en l'anomenada àrea castellera històrica o tradicional, que més o menys es correspondria amb les comarques actuals del Camp de Tarragona i el Penedès, sense oblidar, però, la Conca de Barberà, l'Anoia o fins i tot una aportació interessant sobre l'antic Ball de Valencians de Tàrrega. En tot cas, la recerca constant, pacient i metòdica i el rigor i la claredat expositius caracteritzen l'obra de Lluís Solsona i Llorens, al qual la historiografia castellera deu aportacions inèdites i reflexions interessants.
Aquest volum és un recull dels principals articles d'investigació castellera que Lluís Solsona ha anat editant en diferents revistes de temàtica castellera al llarg dels anys. Bàsicament, es tracta de textos que recullen dades del segle XIX, a partir de la consulta, sobretot, de la premsa coetània. Entre les aportacions més destacades de l'autor a la historiografia castellera convé destacar-ne les següents: d'entrada, la datació correcta de dues actuacions castelleres cabdals: la del juliol del 1878 a Vilanova i la Geltrú i la consecució del pilar de 8 l'any 1880 a Vilafranca del Penedès. Una altra aportació notable ha estat la identificació del període conegut amb el nom de trienni meravellós (1851- 1853). L'àmbit d'estudi de Solsona se centra en l'anomenada àrea castellera històrica o tradicional, que més o menys es correspondria amb les comarques actuals del Camp de Tarragona i el Penedès, sense oblidar, però, la Conca de Barberà, l'Anoia o fins i tot una aportació interessant sobre l'antic Ball de Valencians de Tàrrega. En tot cas, la recerca constant, pacient i metòdica i el rigor i la claredat expositius caracteritzen l'obra de Lluís Solsona i Llorens, al qual la historiografia castellera deu aportacions inèdites i reflexions interessants.