«Escriu-me, Emmi. Escriure és com fer petons, però sense llavis. Escriure és fer petons de pensament.» ¿Pot haver-hi, per als desitjos secrets, un lloc més segur que el món virtual? Leo Leike rep, per error, un email d’una desconeguda, l’Emmi. Com que és educat, l’hi contesta; i ella, que s’hi sent atreta, n’hi torna a escriure un altre. Així, a poc a poc, s’estableix un diàleg que no té marxa enrere. Tot i que han decidit no revelar res de la seva vida privada, cada u intenta descobrir entre línies els secrets de l’altre... L’Emmi és casada i el Leo es recupera d’un amor fracassat. Tantes emocions enviades, rebudes i guardades, ¿resistirien una trobada «real»?