Publicat el 1911 i inspirat aparentment en el viatge de retorn dUlisses a casa, «Ítaca» és una invitació al viatge, una metàfora de la vida. Com assenyala el traductor daquesta edició, Vicente Fernández González: «El viatge dÍtaca no és el viatge del retorn, no és un viatge de tornada; és un viatge danada, el primer viatge, el viatge. [...] La lectura dÍtaca convida a la reflexió, a considerar que no es tracta dun viatge qualsevol. El viatge a la llibertat? A la utopia? LÍtaca del desig?». Aquest és un dels poemes més bells que mai shan escrit. Reflecteix una saviesa profunda, la saviesa del poeta que, sense abandonar la seva ciutat natal, ha estat capaç de fer tots els viatges. Les il·lustracions de Federico Delicado capten lessència daquesta travessia vital.