En un llenguatge planer a l’abast de tothom, l’autor exposa, en aquest llibre, el procés que viu des de la seva entrada a Montserrat fins al moment actual —són seixanta-set anys—, i el qual el fa passar per situacions personals dominades per qüestions d’importància: Déu, el mal, la natura, la llibertat, la societat, la sexualitat, la transcendència humana, etc. Considera que aquest viatge anímic i racional ha esdevingut per ell un pas de l’espiritualitat religiosa a l’espiritualitat laica. En les seves reflexions no s’està de posar en evidència conflictes i contradiccions, amb els quals s’ha vist obligat —més o menys ens hi veiem tots— a enfrontar-se. Amb tot, creu que podem sortir airosos d’aquest enfrontament i gaudir d’una pau i benestar íntims que anomena el Montserrat interior. Un pròleg de Xavier Rubert de Ventós, lúcid, docte i compenetrat amb el contingut del llibre, justifica i enriqueix l’obra, i li confereix un notable valor afegit.