El 1887 Jules Renard va començar a escriure el seu Diari. I ho va fer fins un mes abans de la seva mort, al 1910. Hi anotava les seves conviccions artístiques, escrivia sobre lescena literària del seu temps i sobre la vida. No hi ha cap aspecte de la realitat que defugi ni que sescapi de la ironia esmolada de Renard. Els elogis escrivia sinverteixen, com els diners, perquè ens els tornin amb interessos. En aquesta selecció de textos, a cura dAntoni Clapés, hi trobareu els millors aforismes dun escriptor lúcid i valent, un aplec dopinions contundents contra el cofoisme, la falsa modèstia, la hipocresia, la coherència, la mediocritat, lorgull i la vanitat. Un llibre balsàmic en aquests temps dexcessos. Excés de correccions polítiques. Excés de beneiteria. Excés de bondats de segona mà. La ironia salva el món.
El 1887 Jules Renard va començar a escriure el seu Diari. I ho va fer fins un mes abans de la seva mort, al 1910. Hi anotava les seves conviccions artístiques, escrivia sobre lescena literària del seu temps i sobre la vida. No hi ha cap aspecte de la realitat que defugi ni que sescapi de la ironia esmolada de Renard. Els elogis escrivia sinverteixen, com els diners, perquè ens els tornin amb interessos. En aquesta selecció de textos, a cura dAntoni Clapés, hi trobareu els millors aforismes dun escriptor lúcid i valent, un aplec dopinions contundents contra el cofoisme, la falsa modèstia, la hipocresia, la coherència, la mediocritat, lorgull i la vanitat. Un llibre balsàmic en aquests temps dexcessos. Excés de correccions polítiques. Excés de beneiteria. Excés de bondats de segona mà. La ironia salva el món.