Qui estima la llengua, la fa servir més que no pas un manual de sociolingüística és una obra que exposa raons, proporciona arguments i dóna recursos per respondre les preguntes que tot catalanoparlant s’ha fet alguna vegada a la vida: amb quina llengua m’he d’adreçar a un desconegut a Catalunya? Com responc a algú que se m’adreci en castellà? Canvio de llengua o mantinc el català? Què és més «educat»: mantenir la nostra llengua o passar a la de l’interlocutor? Però també tracta la qüestió de com, sovint –de manera inconscient i automàtica– molts catalanoparlants cedim en l’ús de la nostra llengua en favor de la llengua de l’interlocutor perquè tenim interioritzada la idea de parlar una llengua minoritzada, de poc prestigi i per tant, amb una baixa autoestima. En un món globalitzat, que tendeix cap a la homogeneïtzació, el nostre ús quotidià de la llengua constitueix una resistència contra l’empobriment lingüístic. A més, hem de fer servir la llengua partint d’una implicació activa i inclusiva (considerant-la sempre com una casa d’acollida per als qui no la tenen com a llengua materna), amb creativitat (evitant-ne qualsevol refús gratuït), amb orgull i respecte (perquè la dignitat de les llengües també comença per la pròpia) i en definitiva fent-ne un ús assertiu, amb normalitat i cordialitat (planerament, sense escarafalls).