Des de la pimera audició a Barcelona, l’any 1862, l’estètica wagneriana va ser acollida amb entusiasme. El moviment wagnerià lligava amb el modernisme i amb els revulsius estètics d’una ciutat alhora, segons els àmbits socials, conservadora i transformadora, altrament trasbalsada per la crisi del 98 i de la Restauració. L’obra de Wagner suscità tant les passions favorables dels afins, com les protestes —no menys apassionades— dels adversaris, entre els quals es comptaven els partidaris de l’escola italiana, que havia de cedir part de l’hegemonia que havia exercit fins aleshores en el món de l’òpera.