Una reflexió sobre la creació artística entesa com a manera de viure. Lliçons sobre lamor, la mort i la soledat Publicada per primer cop lany 1929 a la ciutat alemanya de Leipzig, aquesta obra és un recull de deu de les cartes que Rainer Maria Rilke va escriure entre 1903 i 1908 a Franz Xaver Kapus, cad et de lescola militar austrohúngara. Aquest, que començava a endinsar-se en la creació poètica, es va adreçar a Rilke per demanar-li consell sobre lart de lescriptura i per mostrar-li els seus primers treballs. Emmarcades en un procés de maduració creativa, aquestes epístoles són una mostra perfecta de lunivers personal de Rilke, qui hi exposa clarament la seva visió sobre la vida, la mort, la soledat i la concepció de la paraula com a motiu de lexistència. «El lector ha dentendre, si posem aquestes cartes en el context de lobra i la vida de Rilke, que aquesta manera de viureen què la paraula, lexperiència i la mort es fan una abraçada difícil de suportar -és a dir, la vida de poeta- és possiblement la manera més gran de viure que pugui concebres.» [Del pròleg de Jordi Llovet] «Visqui durant un temps en aquests llibres, aprenguin el que li sembli digne de ser après, però sobretot estimils. Aquest amor li serà recompensat mil vegades i mil més.» [Fragment de Cartes a un poeta jove] Introducció de Jordi Llovet i nova traducció al català de Ramon Farrés.
Una reflexió sobre la creació artística entesa com a manera de viure. Lliçons sobre lamor, la mort i la soledat Publicada per primer cop lany 1929 a la ciutat alemanya de Leipzig, aquesta obra és un recull de deu de les cartes que Rainer Maria Rilke va escriure entre 1903 i 1908 a Franz Xaver Kapus, cad et de lescola militar austrohúngara. Aquest, que començava a endinsar-se en la creació poètica, es va adreçar a Rilke per demanar-li consell sobre lart de lescriptura i per mostrar-li els seus primers treballs. Emmarcades en un procés de maduració creativa, aquestes epístoles són una mostra perfecta de lunivers personal de Rilke, qui hi exposa clarament la seva visió sobre la vida, la mort, la soledat i la concepció de la paraula com a motiu de lexistència. «El lector ha dentendre, si posem aquestes cartes en el context de lobra i la vida de Rilke, que aquesta manera de viureen què la paraula, lexperiència i la mort es fan una abraçada difícil de suportar -és a dir, la vida de poeta- és possiblement la manera més gran de viure que pugui concebres.» [Del pròleg de Jordi Llovet] «Visqui durant un temps en aquests llibres, aprenguin el que li sembli digne de ser après, però sobretot estimils. Aquest amor li serà recompensat mil vegades i mil més.» [Fragment de Cartes a un poeta jove] Introducció de Jordi Llovet i nova traducció al català de Ramon Farrés.