Abril de 1914. Són molts els mapes d’Europa desplegats damunt les taules dels ministeris, els estats majors, les empreses i les universitats del continent. Tots els ulls es miren la zona central i especulen sobre quina serà la primera frontera a encendre’s com un cordó de metxa i propagar el foc a les altres. [...] La seqüència immediata ens porta cap al sud; creuem els Pirineus, sobrevolem com amb un zèppelin els camps i els boscos de Catalunya i, per fi, ens deturem en una muntanya singular, blanca, amb agulles de roca que s’enfilen cap el cel. En un replà, el massís acull un monestir. Entrem fugaçment a un temple on uns monjos i una escolania canten maitines solemnes davant una imatge bruna coberta amb una corona i un mantell. Baixem per l’altra vessant de la muntanya i ens parem davant l’entrada d’una cova.