L’activitat del contraban esdevé l’eix principal d’aquest llibre, concretament el tràfic de mercaderies i d’animals, però també es descriu el trànsit de persones –fugitius, refugiats i guerrillers antifranquistes. El risc dels camins isolats, de la neu, de la nit, dels aspres cingles i de la topada amb els carrabiners conferia una fortitud i un valor insuperables. Visqueren pensant que no existien les divisions frontereres, sinó més aviat creient que aquestes muntanyes on habitaven eren un espai comú de convivència.