Escrits descreguts no és una novel·la ni un llibre d’assaig; no és un recull de relats ni tampoc un dietari habitual. I no és res de tot això precisament perquè ho és tot. La política, l’educació, la hipermodernitat, la nova cultura del treball i l’esforç autoinduït, les creences sovint interessades que s’hi amaguen; però també la dimensió més quotidiana i natural de l’existència, les noves formes d’expressió digital, el sexe, la lectura, els dies que transcorren per les estacions i com la vida hi passa irreflexiva entre tertúlia i tertúlia amb un bon amic, talment com un diàleg filosòfic, lliure, que l’enquadra. Som davant un híbrid festiu-explosiu que no renuncia a obrir nous interrogants ni a tancarlos.