Cartografies de l’ànima: Identitat, memòria i escriptura presenta una reflexió sobre les formes d’enunciació en primera persona i els modes de representació del jo a la literatura medieval. S’interessa en la manera com aquestes estratègies d’enunciació i representació possibiliten al jo, a través d’un acte inaugural d’autoconsciència, la seva construcció en subjecte, en un individu que raona sobre la seva identitat. Els procediments i els resultats poden ser diversos en funció de les tradicions literàries, de les convencions que imposen els gèneres o de l’utillatge intel·lectual disponible en un lloc i un temps determinats. No obstant això, a través dels segles que transcorren entre Agustí d’Hipona i Erasme de Rotterdam, emergeix, s’afaiçona i s’imposa un jo que s’observa i s’analitza des de la veu interior de la seva consciència.