El 19 de novembre de 1939, Slavomir Rawicz, un jove oficial de cavalleria polonès fou detingut pels russos, acusat despionatge. Després de patir tortures i de sotmetrel a judici, fou condemnat a 25 anys de treballs forçats al Camp 303, prop de Jakutsk, Sibèria. El camí des de Moscou al camp de presoners sallargà durant tres mesos, en ple hivern. Molts dels presoners moriren en el trajecte, però Slavomir Rawicz va sobreviure. Al cap duns mesos, sescapà del camp i emprengué, amb sis companys més, una fugida cap a la llibertat. Creuant Sibèria, el desert del Gobi, la Xina, el Tibet i lHimàlaia. Sense cap altre ajut que les seves cames i el seu enginy, arribaren a lÍndia el març de 1942, després dhaver recorregut més de 7000 kilòmetres i de 9 mesos de caminar. Aquesta és la narració daquell viatge, una història èpica de fugida i supervivència, i duna determinació: la llibertat i la dignitat.
El 19 de novembre de 1939, Slavomir Rawicz, un jove oficial de cavalleria polonès fou detingut pels russos, acusat despionatge. Després de patir tortures i de sotmetrel a judici, fou condemnat a 25 anys de treballs forçats al Camp 303, prop de Jakutsk, Sibèria. El camí des de Moscou al camp de presoners sallargà durant tres mesos, en ple hivern. Molts dels presoners moriren en el trajecte, però Slavomir Rawicz va sobreviure. Al cap duns mesos, sescapà del camp i emprengué, amb sis companys més, una fugida cap a la llibertat. Creuant Sibèria, el desert del Gobi, la Xina, el Tibet i lHimàlaia. Sense cap altre ajut que les seves cames i el seu enginy, arribaren a lÍndia el març de 1942, després dhaver recorregut més de 7000 kilòmetres i de 9 mesos de caminar. Aquesta és la narració daquell viatge, una història èpica de fugida i supervivència, i duna determinació: la llibertat i la dignitat.