Donat per mort, el febrer de 1807, sobre el camp de batalla d'Eylau, a Prússia, el coronel Chabert, company darmes de Napoleó, no pot tornar a París, després dun llarg peregrinatge, fins al 1818, ja durant la Restauració monàrquica. Allà descobreix que la seva casa ha estat enderrocada, la seva fortuna repartida, i que la seva dona sha tornat a casar amb el comte Ferraud, home ben vist pel nou poder. Chabert apellarà a la llei per mirar de recuperar el seu nom, el seu rang, els seus béns, la seva fortuna i la seva dona. Però el món sha capgirat, la societat ha canviat, la vida ha seguit el seu curs. Malgrat lajut del procurador Derville, Hyacinthe Chabert es deixa enganyar per la comtessa, però acaba refusant una «transacció» en què perdria el seu honor. Prefereix abandonar el lloc i no ser més que lintern número 164, en lanonimat dun hospici per a vells.