En el segle XVII, un fill de Vic que va ser exemple de dedicació total a Déu. I la història comença així: 'Eren els darrers anys de la setzena centúria. Corria lany trenta cinc del regnat del rei Felip, el segon dels Àustries, i a Roma regnava el papa Gregori XIV. Quan era virrei de Catalunya Pere Lluís Galceran de Borja, mestre de Montesa, Jeroni dOluja era veguer dOsona, Pedro Jayme era bisbe de Vic i Onofre Sala era conseller en cap, Déu concedí un do singular a la ciutat de Vic: el naixement el dia 29 de setembre de lany 1591, dun noi, fill dEnric Argemir, notari, i Jurat el Consell de la ciutat, nascut a Centelles, i de Montserrat Mitjà, filla dun mestre paraire i natural de la ciutat de Vic. El noi fou batejat lendemà, diada de Sant Jeroni, en el baptisteri de lesglésia de Sant Pere de la Catedral, amb el nom de Miquel, perquè era el nom de làngel a qui estava dedicat el dia que va veure la llum del món...'
En el segle XVII, un fill de Vic que va ser exemple de dedicació total a Déu. I la història comença així: 'Eren els darrers anys de la setzena centúria. Corria lany trenta cinc del regnat del rei Felip, el segon dels Àustries, i a Roma regnava el papa Gregori XIV. Quan era virrei de Catalunya Pere Lluís Galceran de Borja, mestre de Montesa, Jeroni dOluja era veguer dOsona, Pedro Jayme era bisbe de Vic i Onofre Sala era conseller en cap, Déu concedí un do singular a la ciutat de Vic: el naixement el dia 29 de setembre de lany 1591, dun noi, fill dEnric Argemir, notari, i Jurat el Consell de la ciutat, nascut a Centelles, i de Montserrat Mitjà, filla dun mestre paraire i natural de la ciutat de Vic. El noi fou batejat lendemà, diada de Sant Jeroni, en el baptisteri de lesglésia de Sant Pere de la Catedral, amb el nom de Miquel, perquè era el nom de làngel a qui estava dedicat el dia que va veure la llum del món...'