Durant la primera meitat del segle XIX, les institucions higièniques, pedagògiques i militars van veure en l’educació física de la joventut un mitjà per combatre molts dels declarats problemes d’Espanya. Sota aquesta convicció, algunes escoles elitistes d’ensenyament van incorporar la gimnàstica i altres exercicis corporals amb l’objecte d’oferir una educació completa i harmonitzada. L’autor recull en aquest volum una análisi històrica d’aquests canvis i del marc sociocultural en què s’inscriuen.