Mort certa, hora incerta és una aproximació a la història de la cultura de la mort i una meditació sobre la vida, el temps, la memòria, l’amor i la identitat. Les societats occidentals han convertit la mort en un tabú, l’han amagat, però això no elimina l’angoixa de saber que la mort no farà una excepció amb cap de nosaltres i fa més difícil que l’afrontem amb serenitat. La nostra vida és com un llampec en la nit, precedit i seguit per milions d’altres, i és justament la limitació del temps que ens ha estat concedit allò que dóna un sentit únic a cada existència. Durant segles, hem regulat la memòria i l’herència dels difunts. Ara, a principis del segle xxi, immerses en la societat xarxa, milions de persones s’han dotat d’una identitat digital tan potent com la real i els autors fan una proposta sobre com hauríem de gestionar la mort, la memòria i l’oblit digitals.