El memorialisme va ser el gènere autobiogràfic a través del qual, després de la Guerra Civil, alguns dels escriptors i prohoms del c atalanisme van saber relatar l’evolució i la seva participació en el moviment. Les magnífiques memòries d’Amadeu Hurtado, Josep Maria de Sagarra, Gaziel o Eugeni Xammar, a banda de la seva vàlua literària, van saber mostrar com el catalanisme va fecundar la societat i la vida intel·lectual catalana del primer terç de les quatre primeres dècades del segle passat. Les Memòries polítiques de Claudi Ametlla formen part d’aquest cànon tan selecte. A través de la interpretació d’alguns episodis històrics capitals –des de Solidaritat Catalana fins a l’Assemblea de Parlamentaris passant per la consolidació de la Mancomunitat– el lector coneixerà no només aquests moments estel·lars sinó que a més descobrirà un prosista de primera fila i un analista polític finíssim