Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 Barcelona, 1956), a més darquitecte i historiador de lart de reconegut prestigi, entre 1917 i 1923 esdevingué el segon president de la Mancomunitat de Catalunya. Succeí, doncs, al seu iniciador, Enric Prat de la Riba. Primer pas vers lautogovern de Catalunya, la Mancomunitat assolí la major part de les realitzacions durant els sis anys de la presidència de Puig i Cadafalch. Aquest és lestudi nuclear del llibre. De la projecció exterior catalana nés testimoni la collaboració de lInstitut dEstudis Catalans en la fundació de lEscola dHistòria i Arqueologia de Roma. De la conscienciació interior nés exemple lInstitut dEducació General, dedicat a la divulgació de la higiene i el civisme. Tanmateix, el contrapunt daquesta obra és la violència pistolera que acompanya durant aquests anys la lluita de classes. A cadascun daquests aspectes, el llibre present hi dedica un estudi, així com també a la contextualització del catalanisme en el marc dels moviments demancipació nacional a lEuropa del 1885 al 1939.