«En El grum i la morca Espí ens mostra una mirada plàcida sobre la vida i lesperança el grum, la flor de lolivera, sense oblidar, però, el regust amarg del dolor i de la mort la morca, el solatge de loli. El títol del llibre forja de bon començament una al·legoria reblida dimatges de la natura i de figures amb ànima. El poemari conté tres parts. La primera, Natura viva, es centra en el cicle vegetal, concretament en el ritme vital de lolivera i està composat per poemes breus. Espí es mostra completament fascinat pel món vegetal i, més concretament, per les oliveres. La segona part, Paisatge amb figures, sesdevé a la vora de la mar, on el jo líric contempla la natura i shi fon. En aquesta part domina la placidesa, encara que també hi ha indicis o presagis de patiment, de decrepitud i de basarda. La darrera part, Les morques, formada per poemes més llargs, és la més dolorosa o dramàtica: shi poetitzen defectes humans com lenveja o la traïció i reapareix el tema de la mort de persones estimades. La morca és la part lletja de la vida i sobretot de la mort. Consegüentment, la mort dunes persones molt estimades per lautor ocupa les darreres pàgines del poemari.» Del pròleg de Gemma Marrahí. Llibre guanyador del VIII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó