Aquest llibre ens apropa a lèxode a través dels Pirineus que es produeix a Catalunya durant linici de la Guerra Civil i, alhora, a les bases de la construcció del poder local durant el primer franquisme; dos elements entrelligats. La guerra i la revolució que es van desencadenar lestiu de 1936, fruit del cop destat dun sector de lexèrcit, van provocar la fugida de milers de persones. Els Pirineus esdevenen aleshores un territori de trànsit per a tots els fugitius que escapen en solitari o amb lajuda de guies que, en cordades més o menys nombroses, els encaminen per les muntanyes cap a França o Andorra. Els recorreguts i les motivacions daquests refugiats, gent de dretes, desertors de lexèrcit o republicans desencantats, centren latenció daquest treball. Tres etapes diferents marquen els espais daquest desplaçament de població: la fugida a través dels Pirineus, el sojorn en camps dacollida a França i lentrada a lEspanya nacional. Un cop a la zona ocupada per les tropes franquistes, la major part dels refugiats catalans en edat militar engruixiran els batallons de voluntaris o de regulars i seran destinats a la primera línia del front de guerra. El fet dhaver lluitat voluntàriament al costat de lexèrcit franquista els conferirà acabada la guerra una situació de privilegi dins dels estaments de la Dictadura. Per això, de retorn a Catalunya, molts dells assumiran càrrecs de responsabilitat en el nou establishment franquista.