Hi havia una vegada un rei que cada matí comptava i recomptava totes les seves possessions des de la finestra del castell. Tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases. A ell només li importava el preu de les coses, però no la felicitat de la gent. Quan el jove Ovidi es presenta al castell per fer-li una petició en nom del poble, el monarca l’ignora sobiranament. Necessitaven un pont per travessar el riu i arribar a l’escola sense recórrer la llarga distància que hi havia fins al pont següent. El jove, malgrat el rebuig reial, decideix tornar dies més tard al castell per cantar-li una cançó que el faci canviar d’actitud. Cançó escrita i composta per Josep Maria Carandell i cantada per Ovidi Montllor.