Veritable punt d’inflexió en la poesia de Pound, Els Cantos pisans volen ser un compendi de les arts i les idees del segle XX. Escrits el 1945 en una gàbia del camp d’internament de l’exèrcit nord-americà a Pisa (on el poeta estava reclòs per l’apologia que havia fet del feixisme mussolinià en les seves al·locucions radiofòniques des de Ràdio Roma), aquests Cantos són el crit de dolor d’un home que veu com s’esfondra tot allò en què ha cregut i que aboca els seus vastos coneixements de literatura i d’història en onze llargs poemes que constitueixen un document escruixidor i ―com en el seu moment, pel que fa a la novel·la, l’Ulisses o el Finnegans Wake de Joyce― absolutament revolucionari.