Tot allò que sempre hauríeu volgut saber sobre els animals… i que no sap ningú. Què tenen en comú Alien i una larva de crustaci? O els pops amb els replicants de Blade Runner? I el caduceu dels metges amb el cuc de Medina? L’evolució i la biodiversitat tal com no les heu llegit mai.Sovint considerem inquietants els animals que viuen en ambients extrems perquè no aconseguim comparar-los amb l’animal que coneixem millor: nosaltres mateixos. De vegades és l’aspecte allò que ens trasbalsa, d’altres els costums, també l’alimentació; però queda la idea que com més diferent dels nostres estàndards són més ens impressionen, quasi mai en sentit positiu. I d’aquesta manera ens quedem amb la boca oberta, ben estranyats que animals tan anòmals comparteixin el nostre mateix planeta, sense que ni tan sols no ho sospitem. És una mica com si descobríssim que els elfs viuen a la sala d’estar… Però no cal tanta fantasia: aquestes criatures ‘inimaginables’ —que semblen dissenyades no tant pel famós rellotger cec de Richard Dawkins, sinó per algú miop i una mica distret— existeixen realment.He volgut desdramatitzar una mica la imatge de Richard Dawkins: l’evolució que no es veu, què fa i cap on va? Molt més que en l’endeví Tirèsias em fa pensar en Mister Magoo, un antic personatge de dibuixos animats molt miop que perd contínuament les ulleres. Hi ha un drama en la ceguesa i en la implicació d’altres sentits que poden guiar el rellotger. Quan he perdut les lents de contacte, en canvi, m’he limitat a topar contra tots els obstacles possibles i m’he omplert de blaus. Fins que he trobat el camí de casa. Després de llicenciar-se en biologia i començar bioquímica, Lisa Signorile ha treballat voltant pel món traslladant tritons, comptant rates tropicals, perseguint llops i esquirols. Actualment viu a Londres, treballant amb genètica de poblacions. Des del 2007 manté un bloc amb molts seguidors, www.lorologiaiomiope.com, que ha estat la font d’inspiració d’aquest llibre.