La troballa (fictícia) d’un pergamí malmès pel foc, a les ruïnes d’una vil•la d’Herculà, convida George Steiner a interpretar el sentit que podria tenir el text original, que alguns atribueixen a Epicarn d’Agra. El llegat d’aquest suposat moralista i retòric del segle II aC es confon amb el que podria ser, pròpiament, una síntesi dels interessos intel•lectuals i vitals de l’autor d’aquest llibre. George Steiner reflexiona, tot jugant amb la conjectura, sobre l’eloqüència del silenci (el no dit) en la poesia i la filosofia, les gratificacions de l’amistat, el potencial de l’educació i la raresa del talent, la realitat ontològica del mal, l’omnipotència dels diners, els perills de la religió, la transcendència de la música i la llibertat d’escollir la mort.