Mai m’ha agradat ficar-me on no em demanen, però ja era la segona vegada que veia a en Lucas fent el mateix i ja no podia seguir callada. –Què fas? –li vaig preguntar molt seriosa. –No n’has de fer res–respongué secament. –Per què has llençat l‘entrepà a les escombraries? –Deixa’m en pau! Per descomptat que això és l'única cosa que no pensava fer. Vaig tornar a la paperera i vaig agafar l'entrepà. En obrir-lo... Oh, oh! Havia de parlar amb el Lucas immediatament