L'any 1908 se celebren a Tortosa els Jocs Florals en el marc de les festes de la Cinta. Un dels premis d'aquest certamen és el premi oferit per Felip Pedrell al millor recull de cansons y tocades populars d'aquesta regió consistent en una agulla d'or en forma de lira. El treball premiat, presentat amb el lema Cuan lo pare no té pá..., és obra del músic, folklorista i escriptor Joan Moreira i Ramos (Lleida, 1878 - Tortosa, 1951), fundador i director de l'Orfeó Tortosí i de l'Orfeó Montsià, i autor Del folklore tortosí (1934) i Del bon humor tortosí (2012). D'aquest recull no es tenen notícies fins l'any 2013, quan en el curs de l'inventari de lobra de Joan Moreira, Joan Vidal i Albert Aragonés en localitzen un manuscrit entre els materials conservats per la família Murall-Moreira. Es tracta dun recull de 43 cançons i tocades populars, amb lletra i música, i en alguns casos acompanyades de breus comentaris, degudament transcrits i comentats pels autors d'aquesta edició, que es pot considerar el cançoner popular de Terres de l'Ebre més antic conservat fins avui.
L'any 1908 se celebren a Tortosa els Jocs Florals en el marc de les festes de la Cinta. Un dels premis d'aquest certamen és el premi oferit per Felip Pedrell al millor recull de cansons y tocades populars d'aquesta regió consistent en una agulla d'or en forma de lira. El treball premiat, presentat amb el lema Cuan lo pare no té pá..., és obra del músic, folklorista i escriptor Joan Moreira i Ramos (Lleida, 1878 - Tortosa, 1951), fundador i director de l'Orfeó Tortosí i de l'Orfeó Montsià, i autor Del folklore tortosí (1934) i Del bon humor tortosí (2012). D'aquest recull no es tenen notícies fins l'any 2013, quan en el curs de l'inventari de lobra de Joan Moreira, Joan Vidal i Albert Aragonés en localitzen un manuscrit entre els materials conservats per la família Murall-Moreira. Es tracta dun recull de 43 cançons i tocades populars, amb lletra i música, i en alguns casos acompanyades de breus comentaris, degudament transcrits i comentats pels autors d'aquesta edició, que es pot considerar el cançoner popular de Terres de l'Ebre més antic conservat fins avui.