En la tradició folklòrica catalana les fades són conegudes amb el nom d’encantades, dones d’aigua, goges, aloges, sirenes, dames. Es localitzen principalment al Pirineu, prepirineu i Montseny en sentit ampli, si bé també apareixen en forma de sirenes en alguns indrets costaners. La localització geogràfica és precisa, tant si són llacs com estanys, caus, muntanyes, conductes subterranis, rius, fonts, cascades... S’hi destaca la bellesa i el misteri, així com el perill d’arriscar-s’hi. Normalment, es presenten com llocs molt atractius, on es dansa, es fan àpats de festa, se senten músiques i s’hi veuen llums. Sovint un fil imperceptible o una malla invisible deturen els intents d’intrusió per part de temeraris agosarats i, a la vegada, estableixen la frontera entre el món dels humans i el món de les fades.