La vaguetat és un defecte de les llengües? Ens entendríem millor si no hi fos? Cal intentar reduir-la de camí cap a terres més precises? O tal vegada representa una porta oberta que propicia un discurs mai acabat del tot? Per mirar de respondre a aquestes preguntes sha estudiat la vaguetat en els nostres intercanvis lingüístics. I sha volgut explicar per què aquest tret semàntic és responsable entre daltres del fet que tinguem un llenguatge tan viu i tan a lalçada de les circumstàncies.
