«Esdevenir humil» és fer un acte de renúncia voluntària a una part del nostre orgull, o supèrbia. És un contrasentit per a les persones modernes. Ho és, és anar en sentit contrari. A vegades cal saber caminar, però també desfer el camí. Avançar amb el peu dret, però també amb l'esquerre. Lligar i deixar anar. Podem aprendre a desaprendre, això és «fer-se humil». I podem fer pràctiques rituals que ens ajudin a moderar la supèrbia i caminar cap a l'acceptació de la vida. «Esdevenir humil» ve a ser això, acceptar que la vida és el que ens envolta i ens posseeix, que la vida no acaba amb nosaltres. I que, per més que ho pretenem, no som propietaris de la vida, nosaltres només cavalquem amb equilibri un papau salvatge i imprevisible.
«Esdevenir humil» és fer un acte de renúncia voluntària a una part del nostre orgull, o supèrbia. És un contrasentit per a les persones modernes. Ho és, és anar en sentit contrari. A vegades cal saber caminar, però també desfer el camí. Avançar amb el peu dret, però també amb l'esquerre. Lligar i deixar anar. Podem aprendre a desaprendre, això és «fer-se humil». I podem fer pràctiques rituals que ens ajudin a moderar la supèrbia i caminar cap a l'acceptació de la vida. «Esdevenir humil» ve a ser això, acceptar que la vida és el que ens envolta i ens posseeix, que la vida no acaba amb nosaltres. I que, per més que ho pretenem, no som propietaris de la vida, nosaltres només cavalquem amb equilibri un papau salvatge i imprevisible.