24 de maig de 1550. La nit s’estén com un llenç sobre la plàcida ciutat pesquera de Cullera. Homes, dones i nens tornen a casa seva cercant l’abric que els protegeixi de la foscor, confiant que el matí següent portarà un nou dia en què podran continuar amb les seves vides. Pescadors, pagesos, modistes, comerciants, ancians i nens, bojos, guerrers i amants. Tots ells es lliuren tranquil·lament al son sense sospitar el que el nou dia els té preparat. Perquè, quan els primers rajos de sol s’escampin sobre aquelles aigües infinites, es revelarà la imatge del terror que ara espera amagat en la foscor. Un terror cru, violent i inclement; un terror que prové dels mars i que caurà sobre ells d’una manera inexorable, disposat a partir les seves vides per la meitat.