Diuen que no hi ha temps que no torn, és cert, però mai és el mateix, ni des del punt de vista objectiu ni tampoc des del vessant particular. I en Joan Simonet vol que loblit passi de puntetes per sobre de tantes vides que congriaren el nostre món, petit i local, però que va donar sentit a la convivència i va conformar una manera singular de veure el món des dun petit racó daquest univers. (Del pròleg de Felip Munar i Munar)