El 3 doctubre de lany 2005 em vaig llevar al camp III del Cho Oyu, dins una tenda plantada a 7.550 metres sobre el nivell del mar. Havia estat unes 48 hores a aquesta alçada, o més amunt, i el meu cos sen ressentia. Encara mesperava un dia difícil, llarg i cansat, en què havia de retornar al camp base. Formava part de la primera expedició vilanovina a un cim de més de 8.000 metres que havíem organitzat amb motiu del 50è aniversari de lAgrupació Excursionista Talaia. Havíem escollit el Cho Oyu, una muntanya de lHimàlaia, que amb els seus 8.201 metres és la sisena més alta de la Terra. Lexpedició estava integrada per 6 alpinistes distribuïts en 3 cordades: lAndreu i el Robert, el Marc i el Guino, i el Carles i jo mateix.
El 3 doctubre de lany 2005 em vaig llevar al camp III del Cho Oyu, dins una tenda plantada a 7.550 metres sobre el nivell del mar. Havia estat unes 48 hores a aquesta alçada, o més amunt, i el meu cos sen ressentia. Encara mesperava un dia difícil, llarg i cansat, en què havia de retornar al camp base. Formava part de la primera expedició vilanovina a un cim de més de 8.000 metres que havíem organitzat amb motiu del 50è aniversari de lAgrupació Excursionista Talaia. Havíem escollit el Cho Oyu, una muntanya de lHimàlaia, que amb els seus 8.201 metres és la sisena més alta de la Terra. Lexpedició estava integrada per 6 alpinistes distribuïts en 3 cordades: lAndreu i el Robert, el Marc i el Guino, i el Carles i jo mateix.