Després de quasi trenta anys des de la seva mort, el nom de Felipe Teixidor (Vilanova i la Geltrú, 1895 – Ciutat de Mèxic, 1980) potser només resulta familiar a aquells que van gaudir de la seva amistat i de la seva hospitalitat exquisides, van compartir amb ell inquietuds i tasques editorials, o van anar a consultar la seva magnífica biblioteca. Aquest llibre recull les impressions memorioses d’un home que, als vuitanta-tres anys, encara es podia sorprendre amb la vida: el descobriment torbador d’aquell Mèxic al qual va arribar el 1919 i que més tard va fer seu definitivament, l’ambient del teatre frívol dels anys vint, l’Administració pública en plena època de reconstrucció postrevolucionària, la passió pels viatges i la troballa d’antiguitats, l’enyor de la seva terra i de la seva llengua catalanes, el col·leccionisme de fotografies, el gaudi de l’humor intel·ligent...