Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació és una proposta alhora ambiciosa i realista per a superar les desigualtats clamoroses en drets i espais d?ús lingüístics al País Valencià. Proposa anar més enllà dels dos enfocaments principals amb què s?ha abordat la situació de la llengua: d?una banda, les reflexions teòriques, amb aportacions interessants, però amb poques concrecions pràctiques i programàtiques, i de l?altra, un programa polític difús, centrat en l?ensenyament i en la ?promoció? i el voluntarisme com a mètodes. Constata, així mateix, el fracàs de la Llei d?ús i ensenyament del valencià, que ha permès greus retrocessos en el coneixement i l?ús i que s?ha revelat inútil per a arribar a una mínima normalitat, fins i tot en l?únic àmbit que la llei regula, l?educatiu. Enfront d?això, els autors propugnen un model basat en la igualtat lingüística com a concepte clau: en el mètode i en els objectius que cal assolir en un termini curt i mitjà, amb equiparació en ús i drets efectius, seguint el camí de dues lleis rellevants, la de política lingüística de Catalunya i la d?igualtat de persones LGTBI recentment aprovada per les Corts Valencianes. Aquest model no naix del buit: es basa en l?experiència reeixida a la Universitat de València, que ha aconseguit pràcticament duplicar la docència en valencià en només set anys. En la seua línia pràctica i programàtica, el llibre conté una proposta de llei d?igualtat lingüística i de reglament municipal.
Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació és una proposta alhora ambiciosa i realista per a superar les desigualtats clamoroses en drets i espais d?ús lingüístics al País Valencià. Proposa anar més enllà dels dos enfocaments principals amb què s?ha abordat la situació de la llengua: d?una banda, les reflexions teòriques, amb aportacions interessants, però amb poques concrecions pràctiques i programàtiques, i de l?altra, un programa polític difús, centrat en l?ensenyament i en la ?promoció? i el voluntarisme com a mètodes. Constata, així mateix, el fracàs de la Llei d?ús i ensenyament del valencià, que ha permès greus retrocessos en el coneixement i l?ús i que s?ha revelat inútil per a arribar a una mínima normalitat, fins i tot en l?únic àmbit que la llei regula, l?educatiu. Enfront d?això, els autors propugnen un model basat en la igualtat lingüística com a concepte clau: en el mètode i en els objectius que cal assolir en un termini curt i mitjà, amb equiparació en ús i drets efectius, seguint el camí de dues lleis rellevants, la de política lingüística de Catalunya i la d?igualtat de persones LGTBI recentment aprovada per les Corts Valencianes. Aquest model no naix del buit: es basa en l?experiència reeixida a la Universitat de València, que ha aconseguit pràcticament duplicar la docència en valencià en només set anys. En la seua línia pràctica i programàtica, el llibre conté una proposta de llei d?igualtat lingüística i de reglament municipal.