En un món divers com és el nostre, a més de dues terceres parts dels països hi ha grups minoritaris que constitueixen més del 10% de la seva població, i gairebé mil milions de persones pertanyen a grups sotmesos a alguna forma dexclusió. Segons l«Informe sobre el desenvolupament humà 2004». La llibertat cultural en la diversitat del món davui, els estats han de concebre polítiques multiculturals a fi de prevenir la discriminació per raons culturals (religioses, ètniques i lingüístiques). Lexpansió de les llibertats culturals, no pas la repressió, és lúnica opció viable per promoure lestabilitat, la democràcia i el desenvolupament humà en totes les societats.Aquestes polítiques no sempre són senzilles, però molts països estan fent progressos. LInforme fa caure els mites que shan fet servir per negar les ampliacions de les llibertats culturals i demostra que la diversitat no és una amenaça per a la unitat de lestat, ni lorigen de «xocs» inevitables, ni un obstacle al desenvolupament. Al contrari, és un pilar del desenvolupament humà, perquè és la capacitat de les persones per decidir ser qui són. LInforme presenta un marc nou per analitzar les qüestions que deixen de ser notícia de primera plana per ser una prioritat de lagenda internacional: la migració, lextremisme depredador, el dret consuetudinari i la diversitat cultural.En el seu quinzè any, lInforme sobre el desenvolupament humà, de caràcter anual, continua sent un marc per als debats sobre els reptes més urgents -nous i vells- perquè les persones puguin viure una vida plena i creativa. L«Informe sobre el desenvolupament humà 2004»...- Presenta una anàlisi dels vincles vitals entre el desenvolupament humà i la llibertat cultural a càrrec del premi Nobel Amartya Sen.- Determina les exclusions dels estils de vida, a més de les polítiques, econòmiques i socials (exclusió de la participació) a les quals han de fer front els grups amb una identificació cultural.- Presenta fórmules multiculturals modernes que van des del poder compartit als estats religiosos i laics, la política lingüística, el pluralisme legal i la discriminació positiva.- Analitza lauge dels moviments coercitius per la dominació cultural i els problemes que plantegen a les democràcies.- Examina les àrees clau de la política de diversitat cultural i la globalització, com ara el coneixement tradicional, el comerç de béns culturals i la migració.- Inclou articles especials de Shirin Ebadi, John Hume, Hamid Karzai, Nelson Mandela i Ole Henrik Magga.