En aquest recull hem revisat els mapes topogràfics a escala 1:25.000 publicats pel IGN corresponents a la província d'Alacant. Tenint aquest material cartogràfic com a font, hem recollit tots aquells topònims de tipus descriptiu que es refereixen a la vegetació, siga a conjunts o formacions, siga a exemplars de determinades espècies. Acabada aquesta recollida, classifiquem sistemàticament tots els fitònims. En primer lloc, fem una valoració de conjunt assenyalant els tipus de vegetació espontània al·ludits. Bàsicament es diferencia l'anomenada vegetació primitiva (equivalent a la potencial) de la de substitució, però també parlem de les plantes i formacions vegetals pròpies dels indrets singulars o especials. D'aquesta manera, oferim una panoràmica general de les grans unitats de paisatges vegetals reflectits en la toponímia. A continuació, desenvolupem el vocabulari específic de la fitonímia. Únicament farem menció dels topònims relatius a la vegetació "natural". Cadascun apareix acompanyat de la seua identificació amb l'espècie o espècies, amb indicació del nom o noms científics, el tipus de vegetació a què pertanyen, una breu descripció, com també els croquis i dibuixos necessaris per a una perfecta identificació de l'objecte en qüestió. Per últim, al final de cada vocable incloem una detallada informació dels llocs on els hem trobat, remarcant les coordenades UTM, però referides a les quadrícules de la xarxa d'un quilòmetre quadrat on apareixen els topònims.ÍndiceINTRODUCCIÓ. 1. METODOLOGIA. 2. CONTINGUTS I REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FONT UTILITZADA. 3. INTERPRETACIÓ DE LA VEGETACIÓ. 4. TIPUS DE VEGETACIÓ. 4.1. Restes de la vegetació primitiva. 4.1.1. Els carrascars. 4.1.2. Els coscollars. 4.1.3. Els llentisclars. 4.2. La vegetació de substitució. 4.2.1. Les brolles. 4.2.2. Els matollars. 4.2.3. Els prats. 4.2.4. Els pinars. 4.3. Vegetació d'indrets singulars. 4.3.1. Vegetació costanera. 4.3.2. Vegetació de saladars i marjals. 4.3.3. Vegetació de riberes de rius i llits de barrancs i rambles. 4.3.4. La vegetació rupícola i glareícola. 5. ELS TIPUS DE VEGETACIÓ I LA FITONÍMIA. 5.1. El sentit dels fitònims. 5.2. La classificació dels fitònims. 5.3. Distribució general dels fitònims. 6. VOCABULARI FITONÍMIC. 6.1. Consideracions prèvies. 6.2. Abreviatures utilitzades. 7. ÍNDEX FITONÍMIC. 8. ÍNDEX DE NOMS CIENTÍFICS. 9. ÍNDEX CATALÀ, CASTELLÀ, LLATÍ. 10. BIBLIOGRAFIA.
En aquest recull hem revisat els mapes topogràfics a escala 1:25.000 publicats pel IGN corresponents a la província d'Alacant. Tenint aquest material cartogràfic com a font, hem recollit tots aquells topònims de tipus descriptiu que es refereixen a la vegetació, siga a conjunts o formacions, siga a exemplars de determinades espècies. Acabada aquesta recollida, classifiquem sistemàticament tots els fitònims. En primer lloc, fem una valoració de conjunt assenyalant els tipus de vegetació espontània al·ludits. Bàsicament es diferencia l'anomenada vegetació primitiva (equivalent a la potencial) de la de substitució, però també parlem de les plantes i formacions vegetals pròpies dels indrets singulars o especials. D'aquesta manera, oferim una panoràmica general de les grans unitats de paisatges vegetals reflectits en la toponímia. A continuació, desenvolupem el vocabulari específic de la fitonímia. Únicament farem menció dels topònims relatius a la vegetació "natural". Cadascun apareix acompanyat de la seua identificació amb l'espècie o espècies, amb indicació del nom o noms científics, el tipus de vegetació a què pertanyen, una breu descripció, com també els croquis i dibuixos necessaris per a una perfecta identificació de l'objecte en qüestió. Per últim, al final de cada vocable incloem una detallada informació dels llocs on els hem trobat, remarcant les coordenades UTM, però referides a les quadrícules de la xarxa d'un quilòmetre quadrat on apareixen els topònims.ÍndiceINTRODUCCIÓ. 1. METODOLOGIA. 2. CONTINGUTS I REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FONT UTILITZADA. 3. INTERPRETACIÓ DE LA VEGETACIÓ. 4. TIPUS DE VEGETACIÓ. 4.1. Restes de la vegetació primitiva. 4.1.1. Els carrascars. 4.1.2. Els coscollars. 4.1.3. Els llentisclars. 4.2. La vegetació de substitució. 4.2.1. Les brolles. 4.2.2. Els matollars. 4.2.3. Els prats. 4.2.4. Els pinars. 4.3. Vegetació d'indrets singulars. 4.3.1. Vegetació costanera. 4.3.2. Vegetació de saladars i marjals. 4.3.3. Vegetació de riberes de rius i llits de barrancs i rambles. 4.3.4. La vegetació rupícola i glareícola. 5. ELS TIPUS DE VEGETACIÓ I LA FITONÍMIA. 5.1. El sentit dels fitònims. 5.2. La classificació dels fitònims. 5.3. Distribució general dels fitònims. 6. VOCABULARI FITONÍMIC. 6.1. Consideracions prèvies. 6.2. Abreviatures utilitzades. 7. ÍNDEX FITONÍMIC. 8. ÍNDEX DE NOMS CIENTÍFICS. 9. ÍNDEX CATALÀ, CASTELLÀ, LLATÍ. 10. BIBLIOGRAFIA. 